EL MOTOR DE LES PLAQUES

EL MOTOR DE LES PLAQUES

I no obstant això es mou

Murmurant aquesta frase va eixir Galileu de la sala on li van jutjar i van obligar a admetre públicament que la Terra era el centre de l'Univers i per tant no es movia.

Açò mateix podria haver fet Alfred Wegener a l'eixir de la sala on s'estava realitzant un congrés internacional sobre Geologia en 1928 a la ciutat de Nova York. En l'esmentat congrés algunes eminències científiques ho van ridiculitzar i es van jactar de la seua hipòtesi sobre la deriva continental. 

Wegener va concloure de les seues investigacions que els continents s'havien desplaçat al llarg de la superfície del planeta. Va afirmar que milions d'anys arrere els continents van estar units formant un supercontinent que agrupava totes les terres emergides del planeta. El va cridar "Pangea", paraula grega que significa "tota la terra". Per contraposició a l'únic oceà existent en els temps de la Pangea li dió el nom de "Pantalasa" que significa "tot l'oceà". Segons Wegener, la Pangea es va fragmentar en distints continents que des de llavors se van anar desplaçant fins a ocupar les seues ubicacions actuals

Les idees de Wegener no van ser ben acollides entre els geòlegs. Per a començar es considerava que Wegener era més un meteoròleg que un geofísic i per tant un intrús entre aquests últims. A més la seua teoria era atrevida i difícil de justificar. Així les coses, es va guanyar l'enemistat de res menys que Harold Jeffreys, el geofísic de major prestigi de la seua generació, qui va saber veure els punts dèbils de la teoria de la deriva continental i els va utilitzar per a despreciar el conjunt de les seues aportacions.

Però açò no va minvar la voluntat de Wegener qui va continuar treballant per a aportar més proves que demostraren el desplaçament dels continents.

En l'actualitat les seues prediccions s'han fet realitat i s'ha pogut mesurar, per exemple, que Amèrica del nord i Europa se separen a raó de 2 cm cada any (la mateixa velocitat a què creixen les ungles dels dits de la mà d'una persona) . Però quin instrument és capaç de mesurar distàncies tan llargues i a més ser tan precís?

La tecnologia moderna ha proporcionat satèl·lits artificials capaços de reflectir rajos làser. El procediment és com seguix: des d'un observatori d'Europa s'emeten rajos làser cap a un satèl·lit artificial expressament preparat amb espills còncaus. Els rajos reboten en el satèl·lit i es reben en determinats observatoris als Estats Units. Gràcies a les peculiars característiques dels rajos làser, qualsevol variació en la distància entre dos punts podrà ser mesurada amb un error màxim de 2 mm a l'any.

                                  SATÈL.LIT GEODINÀMIC LÀSER LAGEOS (NASA)

Ara, contesta a les següents qüestions:

  a) A partir del text anterior, aporta la teua opinió sobre si l'actitud de la comunitat científica cap a la teoria de Wegener va ser "científica" o no

   b) La distància entre Europa i Amèrica del nord és de 4500 km. Si van començar a separar-se a principis del Juràssic (fa aproximadament 200 milions d'anys) , a quina velocitat mitjana s'han separat durant aquest temps?

   c) Entre África i Sud-amèrica la distància és major, aproximadament 5000 km, i van començar a separar-se després, a finals del Juràssic (fa aproximadament 140 milions d'anys) . A quina velocitat mitjana s'han separat?

   d) En cas de mantindre's estos dos ritmes, què passarà amb Amèrica Central dins d'uns milions d'anys?