LECTURA COMPRENSIVA : un viatge al.lucinant

EL RECICLATGE DE LES ROQUES

"Un viatge al·lucinant"

Em trobava tranquil·lament este estiu prenent el sol a la platja, quan em va succeir quelcom increïble. Encara no sé si va ocórrer de veritat o el vaig somiar. Gitada boca per avall, observava com un xic eixia del mar. En eixe moment ¡zas! ja està.  Què és el més fastidoso que et pot passar quan estàs prenent el sol en una platja d'arena? Ho endevineu? Perquè sí, això és, el típic senyor o senyora apalissant la seua tovalla al vent. Quina ràbia! la cara plena d'arena i damunt un gra té la gosadia de ficar-se en un ull.

Fins ara tot és normal, enutjós però normal. L'increïble ve a continuació.

Vaig agafar un espill del bossa de mà i amb un mocador de paper em vaig disposar a traure el gra d'arena. Em va costar un pèl, però al final ho vaig aconseguir i quan vaig hissar la mà per a tirar-ho, vaig escoltar:

- què faràs, insensata?

Vaig mirar al meu voltant però ningú pareixia haver-me dit res

-Eh! Mírame!, estic en la teua mà!

Sorpresa vaig mirar la meua mà i vaig veure com aquell gra d'arena pareixia parlar-me! . Quasi em desmaie.

-Si, no poses eixa cara de panoli, sóc de veritat. Bé, em presentaré: sóc Sir Quars, Comte de Granit i encara que ara em trobe vagant pel món, en un altre temps vaig ser un personatge molt important en la meua pàtria. El meu comtat es...,és a dir,…va ser un enorme bloc de granit. Vaig ser encomanat fa molt, molt de temps per a una missió molt emocionant, recórrer i descobrir el món.

Recuperada del meu estupor em vaig interessar per la història i fins i tot li vaig preguntar:

-Per què et van triar a tu?

-perquè com sóc de quars sóc molt dur i resistent i això és imprescindible per a una missió tan perillosa.

-I tu vas acceptar sense més?

- Per a mi és tot un honor. A més, em van fer Comte de Granit

-Val, val, prosseguix.

-Amb l'ajuda del sol i de la pluja em vaig soltar de la roca. No sabia el que m'esperava. Vaig ser arrossegat i apalissat per l'aigua que baixava de la muntanya a una velocitat de vertigen. Però vaig aguantar i vaig arribar fins a l'oceà a què no vaig poder admirar per molt de temps perquè em vaig submergir ràpidament en el fons.

Allí vam ser a parar infinitat de essers com jo, i clar, tants érem que la conca es va afonar. Van continuar caient més i més grans. Cada vegada estàvem més atapeïts fins que va arribar un moment en què una substància apegalosa ens va unir de tal forma que no podíem separar-nos. Jo no comprenia bé el que estava passant però uns companys em van dir que ara formàvem part d'una roca sedimentària, l'arenosa.

Al principi no em va importar, perquè el que jo volia era conéixer nous mons, però és que ens seguíem afonant. Quin mal! el pes dels de dalt era inaguantable i per baix començava a pujar una calor que ni en el Sàhara

Ah! i per si açò fóra poc, la placa oceànica decidix moure's i xocar contra el continent. Allò era pitjor que estar dins d'una olla exprés a tota marxa.

- I què vas fer?

Toca! doncs el que tots, em vaig transformar. És a dir, la calor i la pressió em van transformar. I saps què? Em va agradar, perquè en esta nova forma la pressió i la temperatura ja no eren insuportables. Ara era un altre esser. Formava part d'un nou grup, les roques metamòrfiques, concretament d'una quarsita.

Però tanta felicitat no podia durar molt, la placa oceànica seguia tretze són tretze xocant contra el continent, i clar, es va ficar per davall i ens va arrossegar. Quin fregament tan brutal! em vaig deixar tota la pell. Confesse que reconéixer-ho em fa vergonya, però no vaig aguantar (encara que els altres tampoc eh!). Allò va fer augmentar tant la temperatura que ens fonem i formem una substància viscosa, el magma. Què inquiet era el tio, a la mínima ocasió que va tindre, zas! es va escapar cap amunt - a buscar un poc d'aire fresc, va dir-. Amb ell ens en vam anar tots, però no arribem a eixir

Ens quedem en una enorme bossa magmàtica, a prou metres de la superfície. Amb el calentito que s'estava baix, ací dalt ens solidifiquem de fred. Així sense donar-me compte, vaig tornar a ser jo, el dur, el resistent i irresistible Sir Quars, Comte de Granit. Estava, una altra vegada, formant part d'una roca magmàtica, el granit.

-i què fas ara ací?

-Doncs com sempre, la calor, el fred, la pluja i el vent es van portar tot el que ens cobria i una vegada a la intempèrie em van alliberar de la roca, així que una altra vegada volta a començar. Ara si eres tan amable tira'm al mar i seguiré el meu camí. Adéu i no et preocupes per mi, tornaré.

-és increíble, veritat?

Com veus, el gra de quars que forma part de les roques de la corfa, es recicla contínuament en un procés cíclic que dura diversos milions d'anys cridat cicle de les roques

Després de llegir atentament el text i fixar-te en la figura, respon a les qüestions següents:

1. Descriu breument, en termes geològics, els processos pels quals passa el gra de quars
2. Per què la majoria dels grans d'arena són de quars?
3. Anomena distints tipus de roques que es poden trobar en l'escorça terrestre. Quines condicions de pressió i temperatura fan falta per a formar-los? Series capaç de descriure com es va formar cada grup de roques?